Em segueixen semblant poc mil linies per dir-te t'estimo.
Intent de formular ta bellesa
en síl·labes mal contades,
a mitja nit,
quan tu no hi ets.
Encabre els sentiments
en una bossa,
no és res més que això
aquest joc.
Potser si et dic que et trobà,
i en tu ho trobà tot.
No, no puc dir amb els ulls mig plorosos,
de joia,
que sóc al teu costat
i que per fi t'he trobat.
Que el teu pit és el de l'amant
i el de la mare.
Que el meu dit recorrent la teva nua figura
és el més proper que ha estat l'home de la glòria.
Ni que cada dolç somriure
és un etern instant de vida.
Et mentiria si et digués totes les paraules del món, doncs encara es queden curtes.
Et mentiria també, si no te les digués.
No hay comentarios:
Publicar un comentario