One life, multiple directions, unic final.

Prefiero vivir tocando de pies al suelo,
que vivir en una nube de dinero.




No som res, som xifres i numeros, resultats i materials, hem deixat de banda els nostres cors buscant el bé material.
Ja no som més que reflexes en un mirall...

Los mismos perros con diferentes cadenas.

S'apropen les eleccions al parlament de Catalunya, ja sigui dit, sembla més una campanya electoral per a les generals, venen els "Jefazos" de cada partit a "fer propaganda per a obtindre més vots en les pròximes eleccions al parlament de Catalunya".

I una merda.
Cada vegada que obren la boca es per parlar en clau Espanyola, ja sigui directa o indirectament. Cadascú es preocupa pel seu, i quan la proposta més racional i defensora dels catalans és CiU, cagada la hemos. Des del meu punt de vista crec que no es mira pel bé comú de la societat, els diferents representants dels partits s'apunyalen entre sí i poca cosa més. En els inicis de la democràcia, en la filosofia pràctica, no es buscava un bé comú? No s'hauria de mirar d'unir forces en l'hora de l'adversitat per a seguir endavant? Si analitzem el sentit de democràcia, (el poder del poble) no s'hauria de lluitar pel benestar del conjunt interesant-se per aquest i pel seu punt de vista, en comptes de pensar individualment, donant pel sac al poble i pensant per al benefici d'un mateix? Això em recorda més al despotisme il·lustrat si no recordo malament; tot per al poble, pero sense el poble. El problema és ara i s'ha de buscar l'acord per tal de solucionar-ho, que siguin persones els que han sortit escollits per a defensar-nos, pensem amb el cap i en els demés.

La perfección es pura automasturbación.

En pleno siglo XXI se busca por encima de todo el beneficio para uno mismo, alcanzar unas metas, la autoperfección. Vivimos buscando ese algo que no es nada, esa busqueda en vano de un pensamiento utópico. De verdad ese es el objetivo de una única vida? Deberíamos reflexionar y pensar si realmente lo primordial debería ser "lo bueno", lo que dice el rebaño.

Mi respuesta? Sobrevaloración hacia la perfección. Qué emoción tendría? El ser humano "goza" del factor denominado por mi como: "Depende del día". Y es que si se llegara a alcanzar ese estado idílico permanente, todo sería previsible y aún que aparentemente sería lo máximo, no sería más que la muerte.